A Tarragona
Obro els ulls sobre el mar i et veig tan clara
Que et floreixen onades a la pell.
Les gavines, la lluna et fan l’escata,
Vens pensaments de fum i anells de plata.
Qui ha nascut als teus braços no t’oblida:
Del teu camí de pedra en treu la vida
I cull, en silenci, el temps més bell.
Olga Xirinacs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada