Borgo Verezzi

“(…)Pala d’altare è la vista che allo sbocco si schiude, inaspettata da strappare un grido“

Camillo Sbarbaro

Praia do amado

Que passa quan el mal temps no deixa que ni tan sols els surfers més agosarats és puguin llençar a caçar onades? Doncs que un afeccionat a la fotografia pot aprofitar per gaudir d’una platja rarament deserta.

Olhao

Eu nasci n’uma terra audaz de marinheiros:

Gente de scisma dôce e de perfis trigueiros;

Coraçoes de aventura e ternuras singelas,

No fundo-, como o mar-, reflectindo estrellas…

Joao Lucio

 

Engabreen, Svartisen

Engabreen. Així és com anomenen els noruecs aquesta llengua de la glacera Svartisen. 

Tot i que fa divuit anys, quan la vaig veure per primer cop el gel arribava molt més a vall, em segueixen impressionant els tons blaus del seu gel.

Albufeira

Poc en queda a la ciutat de la presencia dels àrabs que la varen poblar fa ja molt de temps. Potser algun d’aquests recons que vaig trobar son el darrer record de la seva presencia.

Far de Cabo Sao Vicente

Deien les llegendes que a partir d’aquí, si navegaves més a ponent tan sols hi trobaries monstres i altres criatures màgiques. I finalment, molt lluny, més enllà de l’horitzó el mon s’acabaria i cauries a les tenebres amb el teu vaixell.
  

Pit-roig

De nou vaig tornar a la desembocadura del Llobregat per adonar-me un cop més que l’objectiu de la meva màquina era insuficient per fotografiar aquells ocells que s’entestaven en mantenir-se allunyats de l’aguait, fins que de sobte aquest pit-roig tafaner em va alegrar el matí.