Illes Lofoten

La casa que vull (fragment)

La casa que vull, 

que la mar la vegi 

i uns arbres amb fruit 

que me la festegin. 

Que hi dugui un camí 

lluent de rosada, 

no molt lluny dels pins 

que la pluja amainen. 

 Joan Salvat-Papasseit 

Uncastillo

El banc més ben situat de Uncastillo. Tan sols assegut en aquell indret es pot contemplar amb tranquil·litat la portalada de l’església romànica de Santa Maria.

Polles d’aigua a la desembocadura del Gaià

No les acostumo a veure tan a prop, però aquestes es mostraren molt encuriosides per la meva presència i clar, em vaig aprofitar.

Ramberg

Els habitants d’aquest petit poble son uns privilegiats de poder gaudir amb les seves dues platges de sorra blanca i aigües transparents a banda i banda de la població. Llàstima però que el bany no sigui gaire aconsellable en aquelles latituds

Las Cinco Villas

La comarca de “Las Cinco Villas” és un terreny inhòspit i dur, als seus pobles predominen els tons terrosos típics de les terres de secà, però de tant en tant trobes taques de color que els seus habitants s’han afanyat a posar per apaivagar una mica la monocromia ocre de la terra.

El Frago

Lobera de Orisella

Luna

Melfjorden

El viatge s’acabava. Érem conscients que ja feia molts dies que conduíem cap el sud, però no hi havíem pensat en que una nit el sol es pondria. Va ser una sorpresa trista, però alhora un gran espectacle de la natura. 

Et deixo un pont de mar blava (Fragment)

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,

un pont que agermani pells i vides diferents,

diferents.

Miquel Martí i Pol

El castell de Schwerin

Amenaçava tempesta sobre la ciutat, uns núvols negres s’enlairaven sinistres. L’actitud tranquil·la de la gent davant l’amenaça de pluja em va tranquil·litzar una mica, tot i que mentre vigilava de reüll el cel no deixava de pensar que acabaria remullat. Aquell día no va ploure ni una gota a Schwerin, però em va oferir unes boniques llums.

 

Casa Navàs (Reus)

L’edifici és en una cantonera de la plaça del Mercadal i com que als baixos hi ha una botiga molt popular sembla que mai deixarà de passar gent per sota els porxos. Però sí esperes a l’hora de dinar, quan el ritme de la ciutat s’alenteix, pots fer fotos com aquestes.

Fotges a la desembocadura del Gaià

El riu Gaià ja gairebé no arriba mai al mar. Terra endins, ja fa temps, el van condemnar fent un pantà que no deixa escapar l’aigua, però al costat de la platja encara n’hi ha suficient perquè alguns ocells hi puguin trobar aixopluc.

Kvikne Kirke

Noruega n’és ple d’esglésies medievals de fusta. Nosaltres no les buscàvem especialment en aquest viatge, però quan ja tornàvem cap a casa en varem trobar aquesta. No és especialment bonica, ni tan sols és romànica com la majoria... (això ho deixo al meu amic Esteve que escriu un blog especialitzat en romànic)...però a nosaltres ens va agradar la seva senzillesa.

Aquí deixo el seu link http://estevesther.blogspot.com.es/. Us el recomano.