Far Kjølnes

“…hunger for the sea’s edge, the limits of the land,

            where the wild old Atlantic is shouting on the sand…”

~John Masefield

Hamningberg

La nit entre el 19 i el 20 de Maig de 1894 tots els pescadors de Hamningberg eren al mar quan es va desencadenar una violenta tempesta. Els vents amb força d'huracà van atrapar als pescadors per sorpresa i com que les onades creixien, va ser impossible fer tornar les barques a terra. Les dones i els nens de Hamningberg només podien contemplar amb desesperació des de la platja el drama mortal que esdevenia davant seu, on els seus marits i pares lluitaven per salvar la vida. Quan tot semblava perdut, l’agosarada tripulació del “Colin Archer” va aconseguir salvar a 37 pescadors que van poder tornar a les seves cases.

Somorgollaire

La majoria d’aquests ocells tenen el cap totalment negre, però hi ha alguns individus que tenen encerclats els ulls de color blanc. Els experts els anomenen “embridats”. He començat per ells  ja que són més fotogènics que els altres. Llicències de fotògraf!

Sol de Mitja Nit

Pocs dies abans haviem patit les aglomeracions de Cap Nord que ens havien espatllat una mica l'espectacle del sol de mitja nit. Però varem trobar el lloc ideal a l'illa de Sommaroy.

Nesseby

De sobte es veu a l’horitzó, sobre l’isme d’una península un petit edifici blanc. Es tracta de l’església de Nesseby, construïda en fusta a l’any 1858 i que va ser una de les poques que no va ser cremada durant la guerra.

Varanger

De la carn d’Ymir es va crear la terra,

I dels seus ossos les roques,

La volta del cel es va fer amb el crani del gegant de gel,

i la mar es va omplir amb la seva sang.

“Vafprúonismál”

Kjollefjord

A primer cop d’ull Kjollefjord sembla que és sols un altre poblet de pescadors de Finnmark, però els seus habitants són uns privilegiats, ja que cada capvespre d’estiu gaudeixen d’aquestes vistes.

Gavot

El seu nom en català (Gavot) no és gens evocador. En canvi en anglès, (Razzorbill) és més sonor i l’hi dona una imatge d'ocell exòtic. 

Vardo

Feia molt de fred quan varem arribar, no en va presumeixen de ser l’únic municipi continental de Noruega amb clima Àrtic. La temperatura mitjana de tot l’any no supera els 3 graus.

Camí a Berlevåg

A mesura que t’endinses per la carretera secundaria que porta a Berlevåg el paisatge es va fent més i més inhòspit i feréstec. Aquí l’hivern no vol anar-se’n en tot l’any.

Ekkeroy

En el darrer post havia penjat unes fotos del petit poble de pescadors, però el que em va portar fins allà, no era altre que la seva colònia de cridaneres gavinetes de tres dits que hi ha a un penya-segat proper.