dimecres, 6 d’agost del 2014

Camí a Berlevåg


A mesura que t’endinses per la carretera secundaria que porta a Berlevåg el paisatge es va fent més i més inhòspit i feréstec. Aquí l’hivern no vol anar-se’n en tot l’any.




2 comentaris:

  1. Un xic inhòspit sí que és, però també un paisatge majestuós d'aquells que et fan sentir poqueta cosa... :-)

    ResponElimina
  2. De fet això era el que anàvem a buscar, els grans espais salvatges. Gracies pels teus comentaris, Mercè.

    ResponElimina