Maasholm

Se’ns va fer tard a Maasholm així que varem decidir passar-hi la nit a aquest portet del mar Bàltic. Vam fer una bona elecció, abans de que esdevingués la foscor varem veure aquesta posta de sol.

Torredembarra

Torredembarra? Ah, sí! És aquella platja prop de Tarragona.

Doncs jo hi vaig trobar molt més que sol i platja. Això és una mostra. Que us sembla?

Vestvagoy

Circulant per les illes Lofoten hi han moments en que et pot arribar a semblar que ets al mig de la muntanya, però de sobte, desprès d’un canvi de rasant et trobes de nou amb el mar, que les envolta tossudament.

El Montseny

Per camins d'aigua

Per camins d'aigua

van els meus peus.

Quin cansament mare.

Res no s'acaba en mi

i la vida continua.

Amb to segur em parlen:

"Si no hi ha futur

no hi ha present.

El passat és demà

o és l'ara i aquí."

Per camins d'aigua

van els meus peus.

Quin cansament mare.

Raimon

Verticals i boira a Flakstad

El día es va llevar mandrós. Del mar arribaven uns núvols baixos que embolcallaven els turons que s’alcen just al costat de la platja. Em va semblar que el format vertical era el millor per realçar el seu efecte.

El Montseny

Tardor 

Bufa el vent

despullant els arbres

Una catifa de fulles seques

ens recorda que ha arribat

Canvien els colors

Canvien els sons

Canvia la claror

Tot d'una

ens adonem

que és temps de tardor

Jordi Pinyol i Mercadé

Lyngenfjord

El món és ple de coses òbvies que ningú, ni per casualitat, no es para a observar.

Arthur Conan Doyle

http://www.thesecretlarevista.com/vista.php

Cap d’olla negre (Globicephala)

De sobte varen sortir desenes d’enormes cossos negres afuats, que saltaven sobre les onades camí de ves a saber on. De nou un plaer enorme, poder presenciar en primera persona un espectacle de la natura.

Stralsund

Si visiteu aquesta ciutat banyada pel mar Bàltic, us agradarà. Encara que molt degradada després dels estralls de la guerra i sobre tot per la pertinència a l’antiga República Democràtica Alemanya, ara ha estat reconstruïda amb el perfeccionisme alemany característic, de manera que sembla que el temps no hagi passat des de que és va fundar la ciutat el segle XIII.

El far d’Andenes

No era la llum que emetia

Aquell far, sinó el temps que

Es quedava en silenci

Albert Juvany i Blanch