dissabte, 22 de març del 2014

Óbidos

Quem por ti, Óbidos, passa,
Sente o fascínio do tempo,
Ao evocar a desgraça
Das guerras, cuja ameaça
Vinha nas vozes do vento.

Mantens cercadas de ameias
Ruas estreitas, vielas.
Mas o fluir das ideias
Que, sem fragor, incendeias,
Não cabem lá dentro delas.

Contam teus muros histórias
De sangue, heróis e pelejas,
De resistência, vitórias.
E, dessas tuas memórias,
Renasces, como desejas.

Vítor Cintra

 


3 comentaris:

  1. Muito bonitas!!!!!

    Eu gosto muito... :-)))

    ResponElimina
  2. M'agraden molt Joan... sobretot l'última. M'agrada la composició i el punt de vista... et vas estirar a terra? :-))

    ResponElimina
  3. Aquest cop no. Ja m’hauràs vist al facebook fotografiat per la Nuria. Aquesta vegada vaig aprofitar el desnivell del carrer per donar-l’hi aquest punt de vista.

    ResponElimina