dijous, 26 de setembre del 2013

Goslar


Em va agradar especialment aquesta petita ciutat als peus del massís muntanyós de Harz. És una de les poques que es va lliurar dels desastres de la guerra i per això encara conserva els seus trets originals.




4 comentaris:

  1. Que boniques Joan!
    Una composició perfecte...
    Pel meu gust (i evidentment això és molt personal) només intentaria treure un trosset o potser (no sé si fas servir Fotoshop) enfosquir una mica la pared blanca de la dreta de la primera foto.... a la primera ullada, se me n'hi ha anat la vista!
    Sóc una perepunyetes, ja ho sé! però m'agrada comentar-ho tot i aquesta és la meva impressió veient les fotos... em fa nosa la pared... :-))))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó. La maleïda paret es en una dels punts forts de la foto i per això la vista fuig del camí correcte. Esperava que la confluència de línies portes la vista a la fi del carrer.

      Elimina
    2. Aquesta és una de les "manies" que em va inculcar una senyora que va ser qui em va ensenyar quasi tot el que sé de fotografia. Ella sempre em deia que la vista se n'ha d'anar a allò que volem ressaltar d'una foto.... i mira!! se'm va enganxar la "mania"..... :-)))
      Em dónes permís per fer-li un petit retoc? amb tota la confiança del món... si et sap greu m'ho dius i tan amics! Al cap i a la fí les fotos són un tema molt personal de cadascú, talment com si fossin fills, i ja ens agraden tal com són i no cal que vingui un de fora a dir-nos com ho hem de fer.... :-))))
      Per suposat que no pretenc donar lliçons a ningú!

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina