Nossa Senhora da Roca

L’ermita sembla fer equilibris sobre un esperó rocós que es va degradant mica en mica per causa de l’erosió. De fet quan el varem visitar havia acabat de patir una esllavissada que s’havia endut una bona part del mur de contenció. Tot fa pensar que sense una actuació decidida de l’administració, la capella i el penya-segat acabaran per desaparèixer.

 

Mértola

Adeus, ó vila de Mértola,
És o meu acabamento, 

És a causa de eu não ver 

Meu amor há muito tempo 

  

Adeus, ó vila de Mértola, 

Onde a palma reverdece! 

Quem tem amores 

É porque não nos merece.

Tavira

Saudades da minha terra (Fragment)

Quem dos céus da minha terra / Não viu o límpido azul,

Quem da sua verde serra / Não viu nunca as rasteirinhas

Áureas, argenteas florinhas / Sorrindo à brisa do sul;

Sebastião Martins Philippes Estacio da Veiga

Menhirs a Portugal

El títol pot semblar estrany. Quan sentim a parlar d’aquestes pedres que és mantenen en posició vertical des de fa milers d’anys, solem situar-les a Bretanya, Escòcia o a Irlanda. Doncs als confins de la península Iberica també n’hi ha forces i son tan espectaculars com els del nord.

Si us agraden, recomano que també mireu aquest post. 
http://joanrigoarnavat.blogspot.com.es/2014/03/os-almendres-aquest-conjunt-esal-mig.html

Cromeleque do Xerez

Menhir de Bulhoa

Cromeleque do Xerez

Monsaraz

Inverno, manhã cedo. A luz que banha

A paisagem é gélida e cinzenta;

A vaga pompa do cenário ostenta

Ao largo, as serras húmidas de Espanha.

Hortas, vinhedos, e a carcaça estranha

De Monsaraz, numa ascensão violenta;

A erva tenrinha os pastos apascenta,

Que em tons de bronze a terra desentranha.

E eu olho a paisagem dolorida,

Testemunha que foi da minha vida,

Povoada agora de visões errantes…

Eu olho-a e dentro da minha alma afago-a,

Que os seus olhos longínquos, rasos de água,

São hoje os mesmos que me olharam dantes.

António Macedo Papança

Praia da Rocha 

Aquesta platja, a pocs minuts del centre de Portimao deu estar a l’estiu sempre plena de banyistes, però al febrer i quan és ponia el sol era quasi be deserta. Ideal per tractar de fer algunes fotos aprofitant aquest moment màgic.

Fjällbacka

De tornada de Noruega cap a casa, la meva parella va voler que féssim una aturada en aquest poblet de la costa sueca, ja que es l’escenari dels llibres de misteri de la Camilla Läckberg. La veritat, és que no hi varem trobar pistes d’assassinats, però si aquestes divertides finestres.