Praia do amado

Que passa quan el mal temps no deixa que ni tan sols els surfers més agosarats és puguin llençar a caçar onades? Doncs que un afeccionat a la fotografia pot aprofitar per gaudir d’una platja rarament deserta.

Olhao

Eu nasci n’uma terra audaz de marinheiros:

Gente de scisma dôce e de perfis trigueiros;

Coraçoes de aventura e ternuras singelas,

No fundo-, como o mar-, reflectindo estrellas…

Joao Lucio

 

Albufeira

Poc en queda a la ciutat de la presencia dels àrabs que la varen poblar fa ja molt de temps. Potser algun d’aquests recons que vaig trobar son el darrer record de la seva presencia.

Far de Cabo Sao Vicente

Deien les llegendes que a partir d’aquí, si navegaves més a ponent tan sols hi trobaries monstres i altres criatures màgiques. I finalment, molt lluny, més enllà de l’horitzó el mon s’acabaria i cauries a les tenebres amb el teu vaixell.
  

Serpa

Ah, que náo sei dizer a maravilha

Que embruxa Serpa à noite, quando ronda

Seus muros o Passado um côro, em onda,

Espuma e quebra às portas de Sevilha

Mário Beirâo

Cacela Velha

Quando a aurora chega

Dorme e guarda como avaro o seu perfume

Quando cai a Noite,

espalha-o e exalta-o

Ibn Darraj al-Qastalli

Poeta nascut a Cacela Velha (958-1030)

Querença

Quero um amor pra conduzir meu coração

Numa canção de apaixonar meu bem querer

Que viva o amor e saiba me deixar viver

Quero um querer que não se perca sem razão

Bia Marinho

 

Nossa Senhora da Roca

L’ermita sembla fer equilibris sobre un esperó rocós que es va degradant mica en mica per causa de l’erosió. De fet quan el varem visitar havia acabat de patir una esllavissada que s’havia endut una bona part del mur de contenció. Tot fa pensar que sense una actuació decidida de l’administració, la capella i el penya-segat acabaran per desaparèixer.

 

Mértola

Adeus, ó vila de Mértola,
És o meu acabamento, 

És a causa de eu não ver 

Meu amor há muito tempo 

  

Adeus, ó vila de Mértola, 

Onde a palma reverdece! 

Quem tem amores 

É porque não nos merece.

Tavira

Saudades da minha terra (Fragment)

Quem dos céus da minha terra / Não viu o límpido azul,

Quem da sua verde serra / Não viu nunca as rasteirinhas

Áureas, argenteas florinhas / Sorrindo à brisa do sul;

Sebastião Martins Philippes Estacio da Veiga

Menhirs a Portugal

El títol pot semblar estrany. Quan sentim a parlar d’aquestes pedres que és mantenen en posició vertical des de fa milers d’anys, solem situar-les a Bretanya, Escòcia o a Irlanda. Doncs als confins de la península Iberica també n’hi ha forces i son tan espectaculars com els del nord.

Si us agraden, recomano que també mireu aquest post. 
http://joanrigoarnavat.blogspot.com.es/2014/03/os-almendres-aquest-conjunt-esal-mig.html

Cromeleque do Xerez

Menhir de Bulhoa

Cromeleque do Xerez

Monsaraz

Inverno, manhã cedo. A luz que banha

A paisagem é gélida e cinzenta;

A vaga pompa do cenário ostenta

Ao largo, as serras húmidas de Espanha.

Hortas, vinhedos, e a carcaça estranha

De Monsaraz, numa ascensão violenta;

A erva tenrinha os pastos apascenta,

Que em tons de bronze a terra desentranha.

E eu olho a paisagem dolorida,

Testemunha que foi da minha vida,

Povoada agora de visões errantes…

Eu olho-a e dentro da minha alma afago-a,

Que os seus olhos longínquos, rasos de água,

São hoje os mesmos que me olharam dantes.

António Macedo Papança

Praia da Rocha 

Aquesta platja, a pocs minuts del centre de Portimao deu estar a l’estiu sempre plena de banyistes, però al febrer i quan és ponia el sol era quasi be deserta. Ideal per tractar de fer algunes fotos aprofitant aquest moment màgic.

Marvão

Passa la llum per amagats camins

Passa la llum per amagats camins

i arriba al cor de la tenebra:

per a la llum no hi ha confins,

arreu hi posa un toc de febre.

Josep Palau i Fabre

Gats

Quan passejo pels pobles i ciutats de la Mediterrània acostumo a trobar alguns espectadors sempre molt atents als meus moviments ... Be, quasi sempre.

 Apricale

Alfama (Lisboa)

Manarola

Els tramvies de Lisboa

Sembla que en qualsevol moment xocaran i s’emportaran un tros de la paret d’una casa, però a darrera hora els carrils fan que l’estructura s’aparti i passi lleugera entre grinyols. Així son els tramvies de Lisboa.

Ericeira

Voaram sobre meu telhado

umas gaviotas branquinhas

pra me dar a boa nova

pra me dizer que vinhas

Que vinhas a minha casa

para estares à minha beira

pra te mostrar como é linda

a vila da Ericeira