Engabreen, Svartisen

Engabreen. Així és com anomenen els noruecs aquesta llengua de la glacera Svartisen. 

Tot i que fa divuit anys, quan la vaig veure per primer cop el gel arribava molt més a vall, em segueixen impressionant els tons blaus del seu gel.

Illa de Moskenesoya

Fragment de l’havanera. Mare vull ser pescador

Mare vull ser pescador

no m’ho privis dolça mare

ja sé amb quanta buidor

et deixà la mort del pare.

Antònia Vilàs

Illes Lofoten

La casa que vull (fragment)

La casa que vull, 

que la mar la vegi 

i uns arbres amb fruit 

que me la festegin. 

Que hi dugui un camí 

lluent de rosada, 

no molt lluny dels pins 

que la pluja amainen. 

 Joan Salvat-Papasseit 

Ramberg

Els habitants d’aquest petit poble son uns privilegiats de poder gaudir amb les seves dues platges de sorra blanca i aigües transparents a banda i banda de la població. Llàstima però que el bany no sigui gaire aconsellable en aquelles latituds

Melfjorden

El viatge s’acabava. Érem conscients que ja feia molts dies que conduíem cap el sud, però no hi havíem pensat en que una nit el sol es pondria. Va ser una sorpresa trista, però alhora un gran espectacle de la natura. 

Et deixo un pont de mar blava (Fragment)

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,

un pont que agermani pells i vides diferents,

diferents.

Miquel Martí i Pol

Kvikne Kirke

Noruega n’és ple d’esglésies medievals de fusta. Nosaltres no les buscàvem especialment en aquest viatge, però quan ja tornàvem cap a casa en varem trobar aquesta. No és especialment bonica, ni tan sols és romànica com la majoria... (això ho deixo al meu amic Esteve que escriu un blog especialitzat en romànic)...però a nosaltres ens va agradar la seva senzillesa.

Aquí deixo el seu link http://estevesther.blogspot.com.es/. Us el recomano.

Uttakleiv

Sorra blanca, un dia assolellat, tots els ingredients per gaudir d’un dia a la platja ... si no es té en compte que som per sobre del Cercle Polar Àrtic.

Nyksund

Varem visitar aquest poblet de pescadors fa divuit anys. Aleshores estava abandonat, les cases es queien de velles i no hi quedava quasi ningú. Aquest any hi varem tornar per trobar-nos amb la sorpresa de que havia estat recuperat pels seus habitants.

El far de Tranøy

Varem arribar bastant tard. Si haguéssim estat més al sud, hauria dit que era prop de fer-se fosc, però per sobre del cercle polar i a mitjans de juliol el sol s’amaga nomes una estona.

Trondheim

En arribar, la ciutat era plena de turistes que volien visitar la catedral. Nosaltres a més també ens varem voler acostar a Bakklandet, el seu barri de pescadors a buscar recons sense gent i això va ser el que varem trobar.

 

Gryllefjord (Illa de Senja)

Quan varem visitar el fjord, estaven fent un pont que l’encreuava per tal de facilitar la circulació de vehicles. Quan estigui acabat (potser ara ja ho està), ningú el contemplarà des d’aquest punt de vista.

Les dents del diable (Okshornan)

Així anomenen els noruecs a aquesta formació rocosa a l’illa de Senja. El nom em va semblar molt encertat. Potser hauria estat més autèntic visitar aquesta zona durant un dia de tempesta, però tampoc està gens malament gaudir d’un día fantàstic pel gran nord.

Vestvagoy

Circulant per les illes Lofoten hi han moments en que et pot arribar a semblar que ets al mig de la muntanya, però de sobte, desprès d’un canvi de rasant et trobes de nou amb el mar, que les envolta tossudament.

Verticals i boira a Flakstad

El día es va llevar mandrós. Del mar arribaven uns núvols baixos que embolcallaven els turons que s’alcen just al costat de la platja. Em va semblar que el format vertical era el millor per realçar el seu efecte.

Lyngenfjord

El món és ple de coses òbvies que ningú, ni per casualitat, no es para a observar.

Arthur Conan Doyle

http://www.thesecretlarevista.com/vista.php

Cap d’olla negre (Globicephala)

De sobte varen sortir desenes d’enormes cossos negres afuats, que saltaven sobre les onades camí de ves a saber on. De nou un plaer enorme, poder presenciar en primera persona un espectacle de la natura.