Serpa

Ah, que náo sei dizer a maravilha

Que embruxa Serpa à noite, quando ronda

Seus muros o Passado um côro, em onda,

Espuma e quebra às portas de Sevilha

Mário Beirâo

Mértola

Adeus, ó vila de Mértola,
És o meu acabamento, 

És a causa de eu não ver 

Meu amor há muito tempo 

  

Adeus, ó vila de Mértola, 

Onde a palma reverdece! 

Quem tem amores 

É porque não nos merece.

Menhirs a Portugal

El títol pot semblar estrany. Quan sentim a parlar d’aquestes pedres que és mantenen en posició vertical des de fa milers d’anys, solem situar-les a Bretanya, Escòcia o a Irlanda. Doncs als confins de la península Iberica també n’hi ha forces i son tan espectaculars com els del nord.

Si us agraden, recomano que també mireu aquest post. 
http://joanrigoarnavat.blogspot.com.es/2014/03/os-almendres-aquest-conjunt-esal-mig.html

Cromeleque do Xerez

Menhir de Bulhoa

Cromeleque do Xerez

Monsaraz

Inverno, manhã cedo. A luz que banha

A paisagem é gélida e cinzenta;

A vaga pompa do cenário ostenta

Ao largo, as serras húmidas de Espanha.

Hortas, vinhedos, e a carcaça estranha

De Monsaraz, numa ascensão violenta;

A erva tenrinha os pastos apascenta,

Que em tons de bronze a terra desentranha.

E eu olho a paisagem dolorida,

Testemunha que foi da minha vida,

Povoada agora de visões errantes…

Eu olho-a e dentro da minha alma afago-a,

Que os seus olhos longínquos, rasos de água,

São hoje os mesmos que me olharam dantes.

António Macedo Papança

Marvão

Passa la llum per amagats camins

Passa la llum per amagats camins

i arriba al cor de la tenebra:

per a la llum no hi ha confins,

arreu hi posa un toc de febre.

Josep Palau i Fabre

Os Almendres

Aquest conjunt és al mig d’un bosc d’alzines sureres que el fan invisible pels que passen per la carretera. Sembla ser que els menhirs estan alineats astronòmicament i que eren utilitzats en algun tipus de ritual sagrat.

Marvão

La frontera portuguesa està farcida de turons coronats per petits pobles blancs. Marvão és el primer que vàrem trobar just desprès de creuar la frontera.

Marvão

El castell de Marvão sobresurt sobre un munt de cases blanques que es van anar construint al seu voltant buscant la protecció dels seus murs. Les llums del sol ponent van col·laborar a donar-li aquests colors tan càlids.