Polles d’aigua a la desembocadura del Gaià

No les acostumo a veure tan a prop, però aquestes es mostraren molt encuriosides per la meva presència i clar, em vaig aprofitar.

Fotges a la desembocadura del Gaià

El riu Gaià ja gairebé no arriba mai al mar. Terra endins, ja fa temps, el van condemnar fent un pantà que no deixa escapar l’aigua, però al costat de la platja encara n’hi ha suficient perquè alguns ocells hi puguin trobar aixopluc.

Tarragona

A Tarragona

Obro els ulls sobre el mar i et veig tan clara

Que et floreixen onades a la pell.

Les gavines, la lluna et fan l’escata,

Vens pensaments de fum i anells de plata.

Qui ha nascut als teus braços no t’oblida:

Del teu camí de pedra en treu la vida

I cull, en silenci, el temps més bell.

Olga Xirinacs

Torredembarra

Torredembarra? Ah, sí! És aquella platja prop de Tarragona.

Doncs jo hi vaig trobar molt més que sol i platja. Això és una mostra. Que us sembla?

Racons de la Catedral de Tarragona

Dones voltes per la catedral fent el turista, fins que de sobte, al tombar una cantonada o a l’obrir-se una porta et fixes en un detall que fins aleshores et passava desapercebut.

Altafulla

Afuada i altiva és al Mèdol l’agulla,

pedra clara i tibant:

s’hi assemblava el pilar de vuit quan Altafulla

a la plaça del Pou, el veié, triomfant,

ben alt, i coronat pel riure d’un infant...

Marià Manent