La cascada de Glenoe

“Sota el rierol, que baixa

de la virginal boscúria,

plàcidament, sense fúria,

l’aigua se n’amaga, i raja

transparent i cristal·lina,

a través la pedra tosca,

gotejant sobre la molsa

i el fullam de la falzilla,

fràgil falguera, que creix

verda, negra i delicada

al congost i fondalada

per on l’aigua llisca i neix,

i on l’arbreda es ramifica

i el ramatge i la ufanor

l’envaeix d’ombra i frescor,

puix que el sol mai no se fica”

Adolf Andreu i Padreny